"Hem de dormir ben desperts, no somiar mai el mateix."

divendres, 30 de novembre del 2012

Profesor Lazhar


Profesor Lazhar:

a. Fitxa tècnica i artística.
-          Títol: Profesor Lazhar.
-          Títol origina: Monsieur Lazhar,
-          Any de producció: 2011
-          País/os de producció: França.
-          Durada: 94 min.
-          Direció: Philippe Falardeau
-          Guió : Philippe Falardeau
-          Producció: Luc Déry, micro_scope
-          Direcció de fotografia: Ronald Plante
-          Direcció artística:
-          Muntatge: Stéphane Lafleur.
-     Actors principals: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilien Néron, Marie-Ève Beauregard, Vincent Millard, Seddik Benslimane, Louis-David Leblanc, Danielle Proulx, Brigitte Poupart, Jules Philip, Louis Champagne, Daniel Gadouas, Francine Ruel, Sophie Sanscartier
-    Imatge de cartell :

 


















b. Anàlisi narratiu.

-          La pel·lícula es basa en histories que són unides per un sol fet, el suicidi d’una mestre en una escola de primaria.
Bachir Lazhar, de 55 anys i d’origen Argelà, es substituit per la mestres fallida, durant la pel·lícula, ens endinsem en els fet que l’han fet abandonar el seu país i fer-se profesor de primaria a França.

Per altre banda també es centren en els efectes que causen en els dos nens que descobreixen el suicidi de la mestra, i la vida en l’escola després dels fets.

Ens pot ajudar el guió escrit (molts guions comercials, avui dia, es publiquen) o les obres literàries en les que es basen.

-          Hi ha girs en el guió, clímax o moments d’inflexió?
No trobem cap moments d’inflexió ni girs en el guió, ja que per lo general, la pel·lícula gira entorn al mateix.





Inici i final (veure també anàlisi de la fotografia):

-          Com s’inicia la pel·lícula? Crea expectatives? Quines?

Al inici ens presenten la escena on trobem el descobriment de la mort de la professora per el nen Simone i la reacció de l’escola al descobrir-ho. Els credits inicials són acompanyat per la matafora de que es veu com pinten de color gris una aula de color taronge, que figura que amb la mort de la professora, la situació a l’escola cambia.

-          I com s’acaba? Acompleix les expectatives creades? Quina és la última imatge? Quin efecte pretén donar a l’espectador? Té un final obert o tancat? Per què?

Al final la direcció de l’escola descobreix el secret del profesor Lazhar, i es veuen obligats a despedir-lo, fet que fa que la alumne preferida del profesora perdi la por per l’aproximació entre els alumnes i els professors. Dona a l’espectador una sensació de confiaça. Te un final obert, ja que saps la situació en que es troba l’escola i el protagonista al final de la película, pero no et deixa clar com continuarà tot.

-          És lineal o circular? O va saltant? (Veure estructura):

És de linea circular.

-          Descripció dels personatges principals (protagonista/es, antagonista/es –personatge/s      
-          d’oposició al protagonista/es–) i secundaris importants, del seu progrés i de les seves relacions (sociograma).
o         Protagonistes:
§         Bachir Lazhar : És un home d’uns 55 anys d’origen de l’Arabia Saudita, en que la seva familia ha sigut assassinada i busca refugi a França, fentse passar per professor per aconseguir un sou. És un home que es fixa molt en el funcionament dels altres.
§         Simone
§         Alice

-          Protagonista coral:
-          Protagonista absent:
La Marine (profesora que es suicida) i la familia assessinada per un atentat del profesor Lazhar.
-          Destacar algunes frases o diàlegs.
o       "Hoy se trabaja con los niños igual que con los residuos radiactivos. Manos fuera o te vas a quemar
o        "Un aula es un lugar para la amistad, el trabajo y la cortesía. Un lugar lleno de vida al que le dedicas tu vida y en el que te dan su vida"
o        "Preferimos que se limite a enseñar, no a educar a nuestra hija"

Procés de creació d’un guió:
§ Idea.
§ Trama.
§ Argument.
· Guió:
§ Guió literari.
§ Guió tècnic.
· Storyboard.
§ Tema.

- Determinació del tema o temes de la pel·lícula.

Trama: Bachir Lazhar, de 55 anys i origen algerià, és contractat com a substitut d'un mestre de primària que ha mort en tràgiques circumstàncies en una escola de Mont-real. El carisma i la forma molt particular d'ensenyar del professor *Lazhar resultaran fonamentals per treure endavant el curs i canviar la vida dels seus joves alumnes.

Tema: L’escolaritat de primaria, l’ausecia i la mort



- Determinació de l’estructura.

  Es una història lineal i té un ordre cronològic.

- Com es titula? Té alguna cosa que veure amb la trama o amb el tema?

  La pel·lícula es titula Profesor Lazhar. Fa referencia a el protagonista principal.

- On passa aquesta pel·lícula?

  L’acció passa, generalment, a l’escola.

Anàlisi tècnic o fílmic.

Al cinema, tot és “posat”, res és/està per casualitat.

Anàlisi de la forma:
L’explicació d’una obra consisteix en justificar cada tret formal de la mateixa com una exigència del tema, doncs són inseparables. No s’ha de confondre la forma amb els mitjans tècnics, tot i que la utilització d’aquests impliquen algunes “actituds” en la forma.

Anàlisi de la fotografia.:
o Anàlisi dels plans: (quan més tancat és un pla, més expressivitat té; quan més obert, més descriptiu; excepció, el pla detall: expressiu i descriptiu alhora).
§ GPG - Gran pla general.
§ PG - Pla general.
§ PC - Pla de conjunt.
§ PA - Pla americà o tres quarts.
§ PM (PML, PMC) - Pla mitjà (llarg, curt).
§ PP - Primer pla.
§ PPP - Primeríssim primer pla.
§ PD - Pla (de) detall.

o Anàlisi de la composició: Un fotograma és com un quadre, tot és composat al detall.

Llei dels terços:

o Anàlisi dels punts de vista.
§ Objectiu. La càmera sempre és el punt de vista de l’espectador.
§ Subjectiu. La càmera és el punt de vista d’un dels personatges.
§ ...
o Anàlisi dels angles.
§ Angle normal.
§ Angle picat (per damunt de la línia dels ulls). Dona sensació d’inferioritat del personatge o de grandiositat de l’espectador. Un picat total es diu zenital.
§ Angle contrapicat (per sota de la línia dels ulls). Dona sensació d’inferioritat de l’espectador o de grandiositat del personatge enquadrat. Un contrapicat total es diu aberrant.
§ Angle impossible (es col·loca en llocs on l’espectador no podria estar mai (p.e., dins d’un televisor).
o Anàlisi dels moviments de càmera.
§ Panoràmica (pan). La càmera es mou sobre el seu eix (vertical, horitzontal o combinat).
§ Travelling. La càmera es desplaça físicament, generalment sobre vies.
§ Zoom. Moviment irreal. Dona la idea de moviment, però el que es desplaça de veritat són les dues lents de l’objectiu.
§ Travelling + zoom. Ha estat molt de moda. Fa l’efecte que el personatge no es descentra de la imatge, però es fons s’allunya o s’apropa.
§ Grua i altres combinats (la grua combina pan i travelling). Altres: steadycam (càmera agafada al cos de l’operador, que es mou), wescam (càmera a la base d’un helicòpter)... En TV, un cap calent és una càmera en grua amb l’operador a distància.



o Anàlisi de les formes. Similituds...
o Anàlisi del muntatge.
Quin ordre segueix el muntatge?

Té un montange paralel ja que hi barregen la història de l’escola amb la vida personal del profesor Lazhar.


Anàlisi de transicions:, encadenat i te una Plana llarga de temps, ja que l’història transcorre d’urant un curs.
o Anàlisi del so.
§ La paraula:
· A dins de l’escena. Diàlegs, monòlegs...

§ La música (banda sonora?).
· A dins de l’escena.
· A fora de l’escena.
· Passa de fora de l’escena a l’escena. Ràdio? TV?
§ Els efectes sonors.
§ El silenci (molt important!!!).

o Anàlisi dels símbols visuals.

Molts cineastes fan servir símbols visuals. Hi ha una sèrie de símbols generalitzats, que el llenguatge del cinema ha fet universals en la seva història. Els hi devem als grans directors. Exemples: aigua (vida), mar (immensitat, eternitat), pluja (tristesa, malenconia... llàgrimes), foc (destrucció... / família), llum (caliu, escalfor, benestar; en excés: quelcom sobrenatural), foscor (desconeixement, por, mort), arbre (vida, creixement), cel (Déu)...

o Crèdits. Inicials i finals.
. Hi ha alguna relació amb la història explicada?

Els crèdits inicial te relació amb la història, ja que surt la imatge de com inten la aula, on s’hi ha suicidat la mestre,  d’un color grisos, tapant el color taronge, que simbolitzaria com queda l’escola i com progresserà l’escola després d’aquet fet.

o Format de gravació (cinema -24 f/s-; / video-tv -25 f/s-).

8mm / 16mm / 35mm / 70mm / Imax-Omnimax / 3D / digitals (Alta) / ...



d. Anàlisi de sentit.
- Localització/contextualització de l’obra.

-           Qui és l’autor?

Director: Philippe Falardeau
Guionista: Philippe Falardeau
Productor: Luc Déry

 Són la mateixa persona o són diferents? Si són diferents, per què? Qui ha influenciat més?

El director i el guionista són la mateixa persona, Philippe Falardeau, són la mateixa persona perque tant el guió com la direcció són feines que han destar molt d’acord amb les idees i decidits, i fer-ho una sola persona guanyes en aquest especte.

El productor és diferent ja que també està bé tenir altres opinions i decicions que et decantin cap a un altre camí.

Qui ha influenciat més, és Philippe Falardeau, ja que al ocupar-se tant del guió com la direcció, plasma les seves propies idees.      
                                   

-           A quin gènere pertany?

És una ficció de comèdia dramática.

-            És un remake o un spin-off?

És un spin-off ja que surgeix d’una obra teatral anomenada: BASHIR LAZHAR, de Evelyne de la Chenelière,

-           Si és una pel·lícula de ficció i es basa en alguna situació real, cal relacionar la ficció amb la realitat: articles de diaris, imatges reals (compte amb la sensibilitat!!!).

Una part de la pel·lícula es basa en la guerra i els atentats que va haver-hi a l’Arabia Saudita.

-           Si és un documental, insistir en què això és real. També es pot acompanyar de les noticies
                   No és un documental.
                 
-           Anàlisi concreta d’escenes puntuals, de diàlegs, de textos/frases, d’imatges...

                  Escenes:
- Escena final, on el profesor Lazhar anuncia als seus alumnes que ha de marxar
- Escena final, moment on el profesor i la nena s’abrassen.
- Escena on Lazhar és acosat inocent de la mort dels seus familiars.
                  Dialeg :
- Xerrada entre el professor Lazhar i els pares de la nena
- Moment on parlen el profesor Lazhar i la directora quan decidiesen despedir al el profesor.

-           Relacions externes.

Hi ha relacions externes en els atemptats, de l’Arabia Saudita, on mor la familia del protagonista.


e. Judicis i conclusions.
· Intentar arribar a conclusions.

Intenta arrivar a la conclusió de plasmar com anirien els fets en unes situacions com les de la pel·lícula.

· Aquesta pel·lícula què ens ha volgut transmetre?

La realitat.

· Quins valors presenta, proposa, emfatitza o critica?

Presenta i crtíca la educació en diferents paísos, la psiquioterapia i el terrorisme en altres paísos com involucra en un alre.

· I a mi, això en què m’implica? Puc fer alguna cosa davant d’aquesta situació?

Apendre i mirar les coses desde un altre punt de vista

Gra il·luminat






dimecres, 28 de novembre del 2012

Presentació llums de Nadal.

Aquest és la nostre presentació final del Projecte de les llums de Nadal. En DIN A2, i resolució a 300 pixels.

 El fons fa referència a la nostre imatge coorporativa http://leslumieresdenoel.blogspot.com.es que és l'imatge de l'arbre, en els 3 colors que hem triat. L'arbre és el nostre nucli d'unio ente els plaçes, com hem reflexat a l'escrit. Jugant amb el forat que deixa l'arbre hem col·locat el mapa de la zona afectada i les imatges més característiques.
En el color verd, on hi ha el text, no voliem donar-li molta importància a la tipografia, i hem escollit una bàsica i tradicional, de color verd, jugant amb els colors del fons. Al segon arbre, en canvi, de color taronja, hem col·locat tres imatges de les llums nocturnes (que hem explicat breument al costat) i finalment el mapa, al color groc.
En canvi, al títol: LES LUMIÈRES DE NOËL,  l'importància recau en la tipografia i en el disseny gràfic. Gràcies al Photoshop, hem donat la sensació que el títol esta grafiat com en una paret, com si fos una plantilla. Hem utilitzat una plantilla. En aquesta capa hem seleccionat la lletra deixant el fons desseleccionat i amb l'spray hem pintat el de dins i una mica pel fons, per donar l'efecte de plantilla. La tipografia la hem fet amb una taula gràfica, és a dir, a mà. I finalment hem distribuit les dades que s'havien e posar de forma equilibrada (cada nom a cada color) i a la part d'adalt el professor, coordinador i logo del centre.



Xavi Robles, Alba Monroy, Víctor Baylach

http://leslumieresdenoel.blogspot.com.es/

dilluns, 12 de novembre del 2012

Cartell de Nadal del 9nou.

 
Pluja d'idees:

1- Figures dels tres reis mags, el Pare Noel i el tió, l'un al costat de l'altre, i un simbol d'unes tisores que retallen les figures. Avaix de les figures unes lletres que posa "No hi haurà Nadal per a tothom".

2- Pare Noel arrestranse per el terre, i es veu com va sent xuclat per un fondo on esta recobert de logos de bancs español, com "Bankia", "Caixa Catalunya" o "Banco Popular"

3- Tots els personatges nadalencs, formant una fila devant de la porta de INEM.

4- Mapa de pobresa a Espanya i a sota que poses "No hi haurà Nadal per a tothom".

Inicialment hem vaig decidir per la segona idea. la del Pare Noel arrossegant-se per el terra per no se xuclat per els logos de bancs espanyols. Vaig fer el dibuix de com tenia pensat fer-ho i el vaig començar a pintar en photoshop, pero a mida que anava fent veia que no era una idea massa crítica i poc estètica per ser un cartell de Nadal d'un diari.

Per tant, vaig decidir començar de nou amb una altre idea, i hem vaig decidir per la primera, la de les figures nadalenques i el simbul d'unes tisores que figura que els ratalla i avall que posi "No hi haurà Nadal per a tothom".

Vaig seguir el mateix procediment que amb l'anterior, dibuixar la idea del cartell per fer'm-he una idea, el vaig escanejar i el vaig començar a pintar am el photoshop.





















Dibuix inicial de la idea, a punt per pintar                                       Cartell final.                                














divendres, 11 de maig del 2012

Vídeo Crítica social.


1. Pluja d’idees:

-         Dibuix que es dibuixa sol i que expliqui història.
-         Graffiti fent-se sol.
-         Història graffiti. Exemple: http://www.youtube.com/watch?v=uuGaqLT-gO4

Pluja d’idees sobre que pot ser el graffiti:

-         Crítica social.
 - Política.
- Societat.
- Etc.

-         Caricatura o silueta.
-         Escrit.
-         Etc.

     Pluja d’idees sobre la crítica social:

-         Paret plena de logos de xarxes socials i una silueta que està encadenada a la paret.
-         Un aparell electrònic de última tecnologia (móvil, ordinador portàtil, etc.) i en el fons de pantalla la imatge en silueta del Che Gevara i al costat de l’aparell escriure “Freedom?”.

2. Tècnica:

Stop motion.


3. Plantejament del guió:

-         Idea inicial: (Modificada) Un aparell electrònic de última tecnologia (móvil, ordinador portàtil, Ipad 4, etc.) i en el fons de pantalla la imatge en silueta de la màscara de la pel·lícula “V de Vendetta” (http://walpaper.es/wallpaper/Mascara-V-de-Vendetta/)   i al costat de la silueta la pregunta “Freedom?” El fons de pantalla queda tapat per les aplicacions de l’aparell: Mail, Facebook, Calendari, Contactes, Google, etc.

-         Storyline: El missatge que volem transmetre és el control que tenen sobre nosaltres les grans empreses i que ens controlen en els nostres gustos, pensaments, moviments, idees, etc. També volem fer una crítica a el consum desmesurat que té la societat al voler anar sempre a la última moda. Hem decidit fer-ho així perquè creiem que és prou clar i un missatge directe. La figura de la màscara creiem que últimament és un símbol que exigeix llibertat i canvi, volem fer-ho en forma de silueta/plantilla perquè creiem que dona més el missatge. Al costat, hi trobem la pregunta “Freedom?” que és una pregunta irònica que dona entendre que la societat creu que som més lliures, i tenim més al abast molta informació que no tindríem sense la nova tecnologia. Volem tapar el fons d’imatge amb les aplicacions per donar-li més sentit al fet de que ens controlen mentre que nosaltres creiem el contrari.


-         Escaleta: (pendent per quan fem el vídeo)

-         Guió Litetécnic: La camera enfocarà la paret amb un pla general i estarà aguantada amb un trípode (estàtica) a 5 metres de distància i 1,5 d'altura. El text que trobarem escrit és la pregunta irònica “Freedom?”

-         Storyboard: 
   








4.      Bibliografia: La nostra bibliografia es basa tant sols ens imatges i un vídeo:

























 Foto de plantilla de la mascar de la pel·lícula "V de Vendetta" (http://walpaper.es/wallpaper/Mascara-V-de-Vendetta)

 Vídeo de l'aproximació de la idea que tenim. (https://www.youtube.com/watch?v=uuGaqLT-gO4)


Vídeo final: Aquí podem veure el treball final, tal hi com a quedat el vídeo i el grafftiti de la crítica que hem volgut fer.

http://www.youtube.com/watch?v=a32psoxId0o


dimecres, 25 d’abril del 2012

Cartell Can Bassa


-           En el barri on es troba la meva escola (Can Bassa) hi faran un concurs d'arts, i ens han demanat que fem el  cartell publicitari.
-           
-           Aquestes són les idees que vaig tenir en un principi:
-           
-                 Diferent material d’art que escrigui el logo.
-                  Taca de pintura (esquitxada) i una silueta negra al mig.
-                  Imatge d’un home amb el puny alçat agafant un pinzell
-                  Gotes de pintura que formen una línia discontínua recte i la ultima sigui una més grossa amb forma de Can Bassa
-                      Cartell de la pel·lícula “la naranja mecanica” en blanc i negre i canviant-li el que te a la ma per un pinzell amb pintura de color
-                   Línia discontínua amb punts de pintura que formin un recorregut.
-                  Pinzell mullat en pintura i raig de pintura esquitxat que escrigui el logo.
-           
-           La idea que he escollit és la que està en negreta.
-           
-           Vaig fer uns quants esbossos al paper abans de fer-li-ho directament i després de diferents probes, he  canviat el fet de que no només fos un home, si no un grup de gent, i aquet es el resultat en brut:
-           





















Un cop escanejat el full, amb una tableta gràfica i amb el photoshop he començat a donar-li color:






















I per últim només calia posar-hi lletra i els logos del institut i de Can Bassa:

dimecres, 28 de març del 2012

Estada al MACBA:

-Tot el que ens envolta es musica:

Tracta d’un taller en el que ens ensenya a que la música no només s’aconsegueix en un instrument, o en una orquestra, o no només la trobem en un CD. La música és allò que nosaltres diem soroll, per que si hi parem atenció, a tot el que ens envolta te un so i aquest so escoltat amb gràcia aconsegueix musicalitat.
En la meva opinió crec que és un tema molt vist, i molt treballat, però cal reconèixer que la manera de treballar-lo captiva molt i comences pensant que serà el mateix de sempre però tot canvia per un munt de sons diferents i rialles.


- Interseccions:

Aquet taller has de pensar, i es que et posen a prova ja que a partir d’una sola paraula l’has de representar com creus que la faria un artista.
Aquest taller reconec que és molt especial, costa, però quan veus que te’n surts i veus que la teva idea surt del teu cap està molt bé.

- Vídeo i ressenya completa d'una peça de vídeo 

Nom de la peça: “Not I”, 1987
Autor de la peça: Samuel Beckett.
Exposició: Volum.
Estil: Contemporani.
Format: Tracta de una projecció d’un vídeo d’una durada aproximada a uns 15 min.
Descripció objectiva: Ens trobem en una petita sala tota negre i a la paret i veiem una projecció on veiem una boca de dona en blanc i negre amb un fons negre que amb angles, explica un fet que li ha passat a la persona que ho explica, però ho explica com si li hagués passat a un conegut seu.
Descripció subjectiva: No se que vol representar l’artista amb la obra, suposo que l’avergonyiment de un mateix.
Opinió personal: Trobo que aquesta obra és d’aquelles que et crida l’atenció al moment i que t’hi quedes mirant i pensant una bona estona fins el punt que et costa de seguir la boca i et provoca un estat d’estrès, és un fet que personalment valoro molt.



 










 - Volum i ressenya d'una peça completa de volum acústic o de volum escultòric:

Nom de la peça : 216 plaster surrogates
Autor de la peça : Allan McCollun
Exposició: Volum!
Estil: Art contemporani
Format:  216 marcs penjats a una paret
Descripció objectiva: En una paret del museu hi trobem ni més ni menys que 216 marcs enganxats, però lo curiós es que cap te la mateixa mida ni color, algun s’hi assembla, però cap és completament igual.
Descripció subjectiva: És una crítica a la pintura i al mercat que te l’art.
Opinió personal: És curiós, ja que el tema que tracta és un tema interessant i la manera de expressar-ho la trobo molt original. 



 









- Sokurov:

Aquesta obra consisteix en 4 vídeos basats en dies de guerra; un de 6 hores, un altre de 3 hores, un altres de 1 hora i l’últim d’uns 10 minuts. El missatge que ens vol donar Sokurov és que la guerra no és tal hi com ens la imaginem, ni com ens la demostren les pel·lícules, o els jocs o els mitjans de comunicació i d’informació. No descartem que la guerra és una cosa cruel i absurda, però cal dir que no cada dia és batalla rere batalla, de fet, una de les coses més cruels de la guerra és el no saber quan arribarà la batalla i els nervis que et provoca. És aquest el missatge que Sokurov ens vol mostrar.

- Arxiu i documentació:

Va ser una mostra del que el MACB conté, nosaltres creiem que només és un museu, i és molt més que un museu. Conté una biblioteca, sales per llogar, etc.
Per fer’n-hos una mostra ens vam ensenyar la biblioteca i el seu funcionament.
La veritat es que hagués estat bé poder xafardejar una estona per saber la informació que podem trobar i si en un futur ens pot servir, que jo crec que si.

- Exposició a l'aula 0 exprés en un sol dia:

Trobo que el fet d’exposar-ho tot en un sol dia va ser molt estressant, i que hauríem d’haver aprofitat més tota la setmana per acabar de resoldre dubtes i problemes, ja que hi han grups que no van poder exposar o no ho tenien del tot acabat.

- Valoració de tot plegat:

Només puc dir que és una experiència completament nova, que valoro molt, que m’ha ajudat molt i que la considero una empenta d’ajuda per entendre més el món de l’art. Tant com el fet d’haver exposat en un museu, com veure i entendre totes les exposicions i haver participat en tallers que ajuden positivament.